![]()
Qüestió:Qui és aquest ocell que canta?*
Question: Quel est l'oiseau qui chante ?*
| La fauna ha millorat molt en els darrers anys
gràcies a la protecció. En prohibir-se els tractaments aeris contra
els mosquits, han augmentat molt totes les poblacions d'invertebrats,
sobretot dípters, papallones, libèl·lules i crustacis. Cal destacar la presència de sangoneres (Hirudo
medicinalis), espècie en forta regressió a causa de les antigues
captures i la pèrdua d'hàbitat. Els peixos tenen aquí bones poblacions,
essent els més abundants: la carpa (Cyprinus carpio), el joell (Atherina
boyeri), les llisses (Mugil cephalus, Liza ramada) i les anguiles
(Anguilla anguilla). Els més destacables per la seva raresa són: l'Espinós (Gasterosteus aculeatus) i el
fartet (Aphanius iberus) Les poblacions de rèptils i amfibis estan ben
representades, i en destaquen el tòtil granoter (Dyscoglossus pictus),
els tritons (Triturus marmoratus i T. helveticus), la tortuga de rierol (Mauremys
caspica), els sargantaners (Psammodromus algirus i P.hispanicus) i el
lluert (Lacerta viridis). Quant als mamífers, cal destacar la llúdriga
(Lutra lutra) amb la qual s'està tirant endavant un projecte de
reintroducció, el turó (Putorius putorius), força estès, i la daina
(Dama dama), reintroduïda l'any 1987. Els
ocells, dels quals s'han observat 328 espècies diferents, han
experimentat un augment realment impressionant gràcies a la constitució
de les reserves l'any 1983. Així, per exemple, el bitó (Botaurus
stellaris) passa de no nidificant a tenir 6 parelles l'any 1997, la
cigonya (Ciconia ciconia) de cap parella a 16 el 1997, l'arpella (Circus
aeruginosus) d'una parella a 15, l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) de
200-250 parelles a unes 2.500. Altres
espècies nidificants destacables són el martinet menut (Ixobrychus
minutus), amb 35 parelles, l'ànec xarrasclet (o roncaire, a l'Empordà) (Anas
querquedula), 4 parelles, la polla blava (Porphyrio porphyrio), reintroduïda
l'any 1989 a base d'exemplars procedents de Doñana i que ja se'n va
comprovar la cria l'any següent (la població actual es calcula en uns
150 exemplars), el rasclet (Porzana pusilla), amb unes quantes parelles, i
la trenca (Lanius minor), amb 10 parelles, que constitueixen una de les
dues úniques poblacions ibèriques (l'altra es troba a les planes de
Lleida-Osca). Durant l'època de migració primaveral, els
aiguamolls són un refugi insubstituïble quan bufa la forta tramuntana. En aquestes circumstàncies, que a vegades
poden allargar-se durant uns quants dies, es sedimenten al parc centenars
d'anàtids, limícoles, ardèids, passeriformes, volades de flamencs, de
cigonyes, etc., tot cercant descans i alimentació per travessar els
Pirineus quan pari el vent i poder així continuar el seu viatge. També a l'hivern el Parc ha passat a ser un
lloc important per a l'estada d'ocells aquàtics, superant els 2.000
exemplars, els anàtids i fotges que arriben cada hivern -la mitjana d'hivernada
abans de la creació del Parc era de 400 ànecs i fotges, i hi destacaven
el nombre d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets (Anas crecca). El
lloc és també important per a la hivernada d'esplugabous (Bubulcus ibis)
amb uns 5.000 exemplars, així com per al capó reial (Plegadis
falcinellus) que porta uns quants anys passant l'hivern aquí. Es
veuen grans volades de fredelugues (Vanellus vanellus) i al mar es poden
observar cada any les calàbries agulles (Gavia arctica). En el Parc també s'estan portant a terme
projectes de recuperació de races domèstiques autòctones, en concret de
la vaca marinera, a partir de la vaca menorquina, de l'ase català i de l'oca
i la gallina empordaneses. Malgrat que les mesures de protecció han
donat resultats, urgeix adquirir la reserva dels Estanys per poder
gestionar-la adequadament, com s'està fent a les llacunes litorals de
propietat pública. També
calen plans de conservació dels prats inundables i de les dunes.
Lacerta viridis Egretta
garzetta
|
Aux " Aiguamolls ", les espèces animales les plus visibles et les plus présentes sont les oiseaux, mais cela ne veut pas dire qu'il n'y a pas d'autres espèces intéressantes et variées de vertébrés et d'invertébrés. Les poissons les plus abondants dans ces zones sont les carpes ( Cyprinus carpio), les muges, les soles, les anguilles(Anguilla anguilla) , etc. A noter également dans sa zone la plus septentrionale, celle des eaux marécageuses empordanaises, la présence du " fartet" (Aphanius iberus ) petit poisson endémique de la péninsule ibérique .Les amphibiens comme les grenouilles et les crapauds se trouvent partout, surtout dans les eaux plus douces. On remarque la présence du discoglosse peint ( Discoglosus pictus) et en quelques endroits celle du triton (Triturus marmoratus et T. helveticus) plus sensible à la salinité. Parmi les reptiles intéressants présents dans la zone on peut rencontrer la clemmmyde ( Mauremys caspica ) et dans certaines lagunes d'eau douce les lézards des sables ( Psammodromus sp.) et le seps tridactyle ( Chalcides chalcides) des dunes du littoral. Quatre espèces différentes de couleuvres et l' orvet (Anguis fragilis ) s'abritent dans les talus et les bosquets des rivages.
La belette ( Mustela nivalis ) le putois
(Putorius putorius ) le blaireau (Meles meles ) et le renard ( Vulpes vulpes )
terminent la liste des mammifères présents dans le Parc Naturel. Les prédateurs sont très utiles pour contrôler
les espèces qui en surnombre seraient préjudiciables à l'agriculture comme les rats et les lapins. En 1987 le
daim (Dama dama ) a été réintroduit.
|
| Tornar inici/Haut de page |
*Egretta garzetta
*Martinet blanc
*Aigrette garzette