![]()
| La
vegetació dels Aiguamolls té unes característiques especials que la
distingeixen força de les zones properes, assemblant-se més a la
vegetació de les planes litorals que es troben al nord del Pirineu (Rosselló,
Camarga). Al perímetre del Parc conviuen els conreus, alguns d'arròs,
amb zones de pastures (les closes) molt interessants tant des del punt
de vista biològic com paisatgístic. Les
tres reserves naturals integrals són les àrees que donen més caràcter
i rellevància al Parc. Al
nord hi ha la Reserva dels Estanys, amb els estanys de Castelló, Palau,
Vilaüt i Mornau, amb grans canyissars, balques i prats inundables amb
lliri groc (Iris pseudacorus) i jonques (Scirpus sp.) A
la part central, es troba la Reserva de les Llaunes, el sistema llacunar
d'entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, amb llacunes
litorals, prats salobres i dunes. Finalment,
al riu Fluvià, s'hi troba l'illa de Caramany, un bosc de ribera ben
constituït. Vegetació de sòls salins S'hi fan una sèrie de vegetals molt
especialitzats,generalment de fulles carnoses, com les salicòrnies (Arthrocnemum),
el salat blanc (Halimione portulacoides), el jonc marí (Juncus
maritimus) o l'espartina (Spartina patens). Altres figures de protecció A primera línia, enfront del mar trobem,
entre d'altres, el jull de mar (Elymus farctus), i damunt les dunes
destaca el borró (Ammophila arenaria),robusta gramínia fixadora de les
dunes. Vegetació marjalenca dels marges dels rius, recs i dels prats inundats La plana al·luvial del Fluvià i de la Muga
és creuada per un gran nombre de canals de drenatge que tenen vegetació
particular, dominada sobretot pels canyissars i comunitats afins. Les plantes més típiques d'aquests hàbitats
són: el canyís (Phragmites australis), les balques (Typha angustifolia
i T. latifolia), la jonca d'estany (Scirpus lacustris), el lliri groc
(Iris pseudacorus), el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) el
malví (Althaea officinalis), la salicària (Lythrum salicaria) i un
llarg etcètera. En
aquest conjunt cal situar també la vegetació dels prats inundables amb
aigua dolça durant un cert període de l'any. És
un món particular sotmès a una pastura de bovins i èquids, i on junt
a herbassars molt inundats, formats per grans càrex (Carex riparia i C.
otrubae) i jonques d'aigua (Eleocharis palustris), hom pot trobar bones
pastures. A
les vores dels rius o dels recs hi ha els boscos de ribera, formats per
salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra),
verns (Alnus glutinosa), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus
angustifolia) i tamarius (Tamarix anglica). Vegetació aigualosa i lacustre de les llacunes i cursos d'aigua Destaquen els ranuncles aquàtics (Ranunculus
baudotii) i altres plantes submergides (Zannichellia, Potamogeton,
Najas, Chara, etc.). També les minúscules llenties d'aigua (Lemna)
o les cal·lítriques (Callitriche)
|
a) Végétation de sols salins.
b) Végétation des étendues de sable.
c) Végétation des marais en bordure de rivière, de canal et dans les prés inondés.
d) Végétation aquatique et lacustre des lagunes et des cours d'eau.
|
| Tornar inici/Haut de page |